EDITORIAL
En redactar aquestes línies, les darreres que signo com a director d'Annals d'Oftalmologia, la nostra revista té ja un nou equip de redacció. Cal que els reglaments i els estatuts es compleixin. Aquest és el senzill secret d'un sistema democràtic. El relleu s'imposava, però no només per imperatiu legal, sinó perquè és bo que els organismes es renovin. Això els dóna força i és l'única manera que perdurin. La revista és cosa de tots els membres de les Societats d'Oftalmologia de Catalunya, Balears i València, i és entre tots que l'hem de tirar endavant.
Si fem un petit recull històric de les revistes d'oftalmologia de Catalunya, ens adonarem del poc temps que duraren totes elles, malgrat les bones intencions dels seus fundadors. El 1886, Josep Anton Barraquer va fundar la Revista Oftalmológica, la qual va ser substituïda el 1892 pel Boletín de la Clínica Oftalmológica del Hospital de la Santa Cruz, que també tingué una vida curta, i el 1908, Josep Anton i Ignasi Barraquer fundaren Oftalmología, que va desaparèixer el 1913. Els Barraquer crearen anys més tard els Anales del Instituto Barraquer, que encara perduren, però com a òrgan d'expressió només d'aquesta institució.
El 1908, el Dr. Antoni Oliveres i Franquet, de Tortosa, creà la Revista de Medicina Ocular i les Hojas Mensuales de Oftalmología, que duraren només fins al 1910.
Quan l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears va editar els Anales, s'hi van incloure treballs d'oftalmologia dins la secció "Especialidades". Però també aquests Anales de tota una senyora Acadèmia es deixaren de publicar el 1976.
Finalment, cal recordar que dins de la Gaceta Médica Catalana hi hagué una secció d'oftalmologia, sota la direcció del Dr. Lluís Carreras i Aragó. S'hi publicaren 375 treballs de la nostra especialitat.
Malgrat tots aquests precedents pessimistes, ara fa sis anys se'm va fer molt palès que calia que tinguéssim un òrgan d'expressió permanent en forma de revista. L'acceptació que sempre han tingut els congressos de desembre de l'Associació d'Oftalmologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, sempre en augment, juntament amb l'èxit de les noves reunions de primavera, sigui en forma de Biennal de Vídeo, sigui com a trobades amb els col·legues de València, ens ho va acabar d'aclarir. Precisament l'èxit de les trobades amb la Societat Oftalmológica de la Comunitat Valenciana, la idea per a la realització de les quals caldrà agrair per sempre al Dr. Víctor Menezo, de Castelló, em va fer pensar que la revista havia de ser l'òrgan de les tres comunitats de cultura comuna -la valenciana, la balear i la catalana-. I així és com els nostres Annals han arribat a ser la segona revista oftalmológica de tota Espanya pel que fa al nombre d'exemplars distribuïts.
Però una cosa és crear i engegar una màquina i una altra és que continuï funcionant. Em puc enorgullir d'haver fundat o participat en la fundació de moltes societats a Espanya i a Europa, però cap d'elles no em fa sentir tan cofoi com la creació dels Annals d'Oftalmologia. Fóra molt trist que la nostra revista, com les seves predecessores, no pogués continuar. Això no passarà, però, sempre que les nostres societats mantinguin la seva dinàmica i, sobretot, la seva unió.
El nou equip de redacció és una garantia, no ja de continuïtat, sinó de millora. El Dr. Francesc Duch i Bordàs, nou director, no necessita presentació. Fou president de l'Associació Catalana d'Oftalmologia i va publicar monografies sobre els congressos que ell va organitzar, la qual cosa vol dir que ja havia copsat la necessitat que l'Associació s'expressés a través d'un mitjà escrit. El seu equip de redacció és també molt complet i representatiu d'un gran nombre d'institucions de les tres comunitats científiques i dels principals centres d'oftalmologia. Hom podrà dir que no hi són tots, i és veritat, falta gent de Lleida, de Tarragona i de Girona. Però tot arribarà -per això hi ha els mecanismes de renovació-.
Sabem que el nou equip no fallarà. Però recordem un cop més que la revista és de tots i que tots hi hem de posar el coll.
Fins sempre.

Manel Quintana i Casany

Al redactar estas líneas, las últimas que escribo como director de Annals d'Oftalmologia, nuestra revista tiene ya un nuevo equipo de redacción. Los reglamentos y los estatutos están para ser cumplidos. Éste es el sencillo secreto de un sistema democrático. Se imponía el relevo, pero no sólo por imperativo legal, sino porque es bueno que los organismos se renueven. Eso los fortalece y es la única manera de que perduren. La revista es cosa de todos los miembros de las Sociedades de Oftalmología de Cataluña, Baleares y Valencia, y entre todos tenemos que sacarla adelante.
Si hacemos un pequeño repaso histórico de las revistas de oftalmología de Cataluña, nos daremos cuenta de lo poco que duraron todas ellas, a pesar de las buenas intenciones de sus fundadores. En 1886, don José Antonio Barraquer fundó la Revista Oftalmológica, que fue sustituida en 1892 por el Boletín de la Clínica Oftalmológica del Hospital de la Santa Cruz, que también tuvo una corta vida, y en 1908, José Antonio e lgnacio Barraquer fundaron Oftalmología, que desapareció el 1913. Los Barraquer crearon años más tarde los Anales del Instituto Barraquer, que aún perduran, pero como órgano de expresión sólo de esta institución.
En 1908, el Dr. Antoni Oliveres i Franquet, de Tortosa, creó la Revista de Medicina Ocular y las Hojas Mensuales de Oftalmología, pero esto continuó sólo hasta 1910.
Cuando la Academia de Ciencias Médicas de Cataluña y Baleares editó los Anales, se incluyeron trabajos de oftalmología en la sección "Especialidades". Pero también estos Anales de toda una señora Academia se dejaron de publicaren 1976.
Por último, hay que señalar que en la Gaceta Médica Catalana hubo una sección de oftalmología, bajo la dirección del Dr. Lluís Carreras i Aragó, donde se publicaron 375 trabajos de nuestra especialidad.
Pese a todos estos precedentes pesimistas, hace ya seis años se me hizo patente la necesidad de tener un órgano de expresión permanente en forma de revista. La aceptación que siempre han tenido los congresos de diciembre de la Asociación de Oftalmología de la Academia de Ciencias Médicas de Cataluña y Baleares, siempre en aumento, junto con el éxito de las nuevas reuniones de primavera, sean en forma de Bienal de Vídeo, sean encuentros con los colegas de Valencia, nos lo acabó de dejar claro. Precisamente el éxito de los encuentros con la Sociedad Oftalmológica de la Comunidad Valenciana, cuya realización es una idea que habrá que agradecer por siempre al Dr. Víctor Menezo, de Castellón, me hizo pensar que la revista tenía que ser el órgano de las tres comunidades de cultura común -la valenciana, la balear y la catalana-. Y así es como nuestros Annals han llegado a ser la segunda revista oftalmológica de toda España en cuanto al número de ejemplares distribuidos.
Sin embargo, una cosa es crear y poner en marcha una máquina y otra es que ésta siga funcionando. Me puedo enorgullecer de haber fundado o participado en la fundación de muchas sociedades en España y Europa, pero ninguna de ellas me hace sentir tanta satisfacción como la creación de Annals d'Oftalmologia. Sería muy triste que nuestra revista, como sucedió con sus predecesoras, no pudiera continuar. Eso no pasará, siempre que nuestras sociedades mantengan su dinámica y, sobre todo, su unión.
El nuevo equipo de redacción es una garantía, no ya de continuidad, sino de mejora. El Dr. Francesc Duch i Bordàs, nuevo director, no necesita presentación. Fue presidente de la Asociación Catalana de Oftalmología y publicó monografías sobre los congresos que él organizó, lo que significa que ya había percibido la necesidad de que la Asociación se expresara a través de un medio escrito. Su equipo de redacción es también muy completo y representativo de un gran número de instituciones de las tres comunidades científicas y de los principales centros de oftalmología. Se podrá decir que no están todos, y es verdad, falta gente de Lérida, de Tarragona y de Gerona. Pero todo se andará -para eso están los mecanismos de renovación-.
Sabemos que el nuevo equipo no fallará. Pero recordamos una vez más que la revista es de todos y que todos tenemos que poner el hombro.
Hasta siempre.

Manuel Quintana i Casany

 

 



PRINCIPIO