|
|
 EDITORIAL
|
|
Intrusisme perillós Comprendrà
el lector que "à un ancien des jours qui sous l'âge
succombe" no el mou la por de perdre un client i sí la
inquietud de que la nostra tolerància amb determinats intrusismes
infereix crueltat vers les seves víctimes. La receptivitat
per a la propaganda en les masses ignorants és notòria,
com l'atractiu de certa publicitat i la seva eficàcia, més
encara si ve potenciada amb hams dirigits als col·legials que
no rendeixen el que hom espera. Per aquesta banda es donen casos de
frau infamant. La captació fa servir de vegades fullets seductors,
alguns molt ben presentats, que expliquen programes amb un llenguatge
epatant: al·lusions a la reeducació, el rendiment, la
diligència, la qualitat i la sagacitat visuals, l'art de veure,
l'especialització de la funció visual, la integració
binocular, amb la inclusió de mots infreqüents en el llenguatge
comú, preferentment importats -visual biofeedback, cybernetic
servo-mechanism…-, alguns llatinòrums, com ara potentia
oculi stimulo, i encara millor si són bíblics, -frons
spectare oculos (Proverbis, 4,25)-. Tret d'algunes excepcions,
en les quals hom aplica tractaments lege artis (encara que
sense la deguda titulació o supervisió mèdica),
la teràpia sol ser pura farsa. Es promet el guariment de tota
classe d'ametropies, insuficiència de la flexibilitat acomodativa,
habilitat visual deficient, lateralitat poc o mal definida. Les tècniques
són d'allò més divers: aproximació i allunyament
d'optotips, llampades de flash amb els ulls tancats, dibuixos amb
imatges subliminals, presentació intermitent de punts lluminosos
acolorits, anàglifs. Els més astuts no acostumen arriscar-se
amb casos d'èxit poc probable (cal cuidar l'estadística).
L'ideal és el col·legial gandul o distret, preferentment
una mica miop (el joc amb la correcció és una valuosa
demostració del progrés). No cal dir que en la captació
és decisiva la psicologia de l'entorn familiar. En l'extrem
oposat trobem els mestres en l'art d'eternitzar els tractaments en
casos incurables, o l'aplicació de mètodes improcedents,
com exercicis musculars, moviments de persecució, training
glasses, bifocals o prismes o ensinistrament perceptual en les
dislèxies. Tocant això és interessant la declaració
de les Acadèmies Americanes de Pediatria i d'Oftalmologia i
l'Associació d'Oftalmologia Pediàtrica i Estrabisme:
"No hi ha cap causa ocular o visual coneguda com a causa de la
dislèxia i d'altres dificultats per a l'estudi amb ella relacionades,
ni cap tractament visual efectiu". Citarem breument uns casos
curiosos:
Comprenderá
el lector que "à un ancien des jours qui sous l'âge
succombe" no le mueve el temor a perder un cliente y sí
la inquietud de que nuestra tolerancia con ciertos intrusismos infiere
crueldad para sus víctimas. La receptividad para la propaganda
en las masas ignorantes es notoria, como el atractivo de cierta publicidad
y su eficacia, más aún si viene potenciada con ganchos
dirigidos a los colegiales que no rinden lo esperado. Por ahí
se dan casos de infamante fraude. La captación utiliza a veces
folletos seductores, algunos muy bien presentados, explicando programas
mediante un lenguaje epatante: alusiones a la reeducación,
el rendimiento, la diligencia, la calidad y la sagacidad visuales,
al arte de ver, la especialización de la función visual,
la integración binocular, con la inclusión de vocablos
poco usados en el lenguaje común, de preferencia importados
-visual biofeedback, cybernetic servo-mechanism…-, algún latinajo,
como potentia oculi stimulo, mejor si bíblico, -frons spectare
oculos (Proverbios, 4,25)-. A. Arruga
|
|
|
|
