|
Consoli's el bon culé d'enguany si li estafen un penal al Bernabeu,
si a San Mamés al Barça li encaixen mig cabasset, si
els Pericus el fan fora de la Copa, o si un dels seus veu targeta
només per aixecar un xic la llesca, mentre que un contrari
pot fer miques un fèmur i l'àrbitre es fa l'orni.
Pensi que als seus avantpassats els va tocar patir d'allò més.
Els anys 1905-1906 el modest FC Català els va humiliar tres
vegades. l totes tres un golejador del Català va ser el seu
davanter: Hermenegild Arruga. Lluny encara els temps dels fitxatges
multimilionaris, les primes i la il·luminació als camps
de futbol, cada jugador contribuïa amb uns cèntims per
pagar la pilota i la calç per marcar les ratlles del terreny.
Sobre la desfeta del 26 de març del 1 905 escrivia "Correcuita"
(Carbó i Santaeularia D. Historial del FC Barcelona,
1899-1924. Barcelona: lmpremta Costa, 1924): "El Català
es fregà les mans amb gust per la victòria assolida".
l després, sobre el 4-1 del 2 d'abril del mateix any: "El
triomf del Català fou el premi a la seva meravellosa actuació.
Durant tot el partit es produí de manera admirable, portant
la confusió i el desgavell a les files blaugrana".
El 30 de setembre del 1906 guanyava novament el Català. Jugaren
ambdós equips incomplets (nou jugadors per bàndol, cosa
freqüent en l'època, puix que sovint alguns no podien
desplaçar-se, per diferents raons). Pel Català: Amat,
Martí, Castaños, Grau, Franco, Franco (dos germans sense
cap relació amb l'homònim famós), Arruga, Wallace
i Peris. Cu-riosament, l'àrbitre es deia Barraquer. Comentant
el partit, Correcuita escrivia: "Per ésser fosc, i d'acord
els capitans d'ambdós equips, se suspengué el partit
quan mancaven vint-i-cinc minuts". No era la foscor l'únic
problema en aquells temps: un partit Barcelona-lnternacional (més
tard UE Sants) va acabar abans d'hora perquè es rebentà
la pilota.
No foren les esmentades les úniques penes que va patir el culé
d'aquells temps. El primer partit que jugà el Barça,
el 8 de desembre del 1899, el perdé, i la primera vegada que
va anar a Bilbao, el 15 d'abril del 1906, l'Atlètic li en va
encolomar déu (10-1)... ¡encara sort que en Sanpere (extrem
esquerre) va salvar l'honor amb el seu gol. Així pogueren tornar
a Barcelona amb el cap ben alt i repetint, 481 anys més tard,
la frase famosa de Francesc i després de la desfeta de Pavia:
"Tout est perdu fors l'honneur".
O sigui que a seguir patint... ¡paciència!
Figura
1. Hermenegild Arruga
apareix marcat amb una X
|
