|
El
meu pare va néixer a Sabadell el dia 26 d'abril de 1926, fill
d'Álvaro Vilaplana Beneito, del poble alacantí d'Alcoi,
i de Maria de la Concepció Rius i Malet, del poble de Martorell,
al Baix Llobregat. El seu pare va morir d'una llaga d'estómac
l'any 1937, en plena gerra civil, i la seva mare, mestra d'escola,
va haver de pujar els tres fills. El gran era el meu pare, que tenia
onze anys, el segon era en Pere, que en tenia deu, i el tercer, Enric,
de quatre. Foren temps difícils i de petit va assumir la responsabilitat
d'omplir el gran buit que havia deixat el seu pare, sempre fent costat
a la seva mare i ajudant-la en tot. Obtingué el títol
de mestre perdonar classes amb ella. Com que els ingressos eren molt
minsos, aconseguí el títol de practicant, per tal de
poder pagar els estudis superiors. L'any 1951 es llicencià
en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Es va casar
el dia 25 d'octubre del 1954 amb Dolors Blanch i Esteve, de Martorell
com la seva mare. Fidel esposa, li donà sempre suport i fou
el pilar fonamental per obtenir les seves fites. D'ells nasqueren
tres fills: Àlvar, en Daniel i en Salvador, aquest últim
espill del seu cor.
Durant un temps fou metge de medicina general i feia els domicilis
amb bicicleta; més tard es comprà una "vespa".
Sempre recordava de grat les visites que feia als barris del Poble
Nou, Torre Romeu i el Torrent del Capellà, amb gent que tenia
moltes dificultats però que sempre reconeixia com la més
agraïda. La primera feina que tingué d'oculista fou com
a ajudant del doctor Ramon Monmany i Magnet, gràcies a una
carta de recomanació del doctor Joaquim Barraquer i Moner,
el seu company de promoció. En aquella època no era
necessari tenir el títol d'especialista per poder exercir la
professió. Era un treball vocacional que es demostrava amb
l'interès personal. De tota manera, ell obtingué el
títol d'especialista l'any 1967. Llegí la seva tesi
doctoral, "Prismas en la rehabilitación macular",
l'any 1973 (1), juntament amb el seu benvolgut amic el doctor Josep
M. Nadal i Abella, expresident de la Societat Catalana d'Oftalmologia,
de la qual va ser vocal -1974-. Des de l'any 1964 fou metge oftalmòleg
per oposició a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va ser
nomenat cap d'estudis del mateix servei l'any 1975 i fou metge consultor
d'estrabologia des de l'any 1977. Exercí com a oftalmòleg
titular de l'Institut Català de la Salut a Sabadell i de l'Hospital
Mare de Déu de la Salut. Allà va ser on em va instruir
en els primers passos com a cirurgià oftalmòleg. També
fou oftalmòleg de la Mútua Sabadelenca i oftalmòleg
associat de la Clínica del Nen Jesús. A la tarda visitava
a casa seva, primer al carrer de Sant Cugat, 117, i després
al 116, fins l'última setmana.
Fou membre de l'Associació Catalana d'Oftalmologia, la Sociedad
Hispano Americana, el Instituto Barraquer, la Sociedad Española
de Oftalmología, la Sociedad de Ergoftalmología Española
y la Société Française d'Ophthalmologie. Fou
membre i soci fundador de la Sociedad Española de Estrabología,
de la qual va ser vocal (1976-1979) i redactor de la seva revista.
Com a docent, fou nomenat professor associat d'oftalmologia per la
Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1971 i professor col·laborador
de càtedra per la mateixa universitat l'any 1973. Jo personalment
vaig rebre les seves lliçons a la facultat de medicina de l'Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau durant el curs 1978-1979, juntament amb
els meus companys de curs. Fou professor de l'assignatura d'oftalmologia
de l'escola Epione ATS a Sabadell des de 1966, i de l'escola d'ATS
de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des de 1975.
Un dels dies més feliços de la seva vida com a metge
fou quan va ser elegit president de la filial del Vallés Occidental
de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
i Balears durant els anys 1982-1984. Sota la seva direcció
es fundà per primera vegada la Secció d'Infermeria de
l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. A la seva estimada
casa de Granera es reuní el dia 21 de gener del 1984 la junta
de govern de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques
de Catalunya i Balears per tractar els nous estatuts.
El seu tema preferit era l'estrabisme. Va ser el primer estrabòleg
de la nostra ciutat (Sabadell). Davant els múltiples, sofisticats
i cars tractaments sensorials que en aquella època s'aplicaven
pera la recuperació dels nens estràbics, ell preconitzava
com a tractament senzill, eficaç i econòmic el de l'oclusió
de l'ull director. Va participar com a ponent a molts cursos i congressos,
i fou panellista de diverses taules rodones. Entre elles recordava
amb un especial interès la del III Congreso de la Sociedad
Española de Estrabología, el 1974, en la qual participaren
els Drs. Arruga, Castanera, Gómez de Liaño i Hugonnier,
entre d'altres. L'Associació Catalana d'Oftalmologia, l'any
1975, va organitzar a Andorra una taula rodona d'estrabismes que moderaren
els Drs. A. Arruga i A. Castanera, i hi varen participar com a ponents
les següents autoritats mundials i locals: A. Banguerter (Suïssa),
P.V. Bérard (França), L. Corcelle (França), K.
Cüppers (Alemanya), A. Fernández (Barcelona), J. Ferrer
(Barcelona), F. Gómez de Liaño (Madrid), R. Hugonnier
(França), F. Martínez León (Tarragona), A. Noguer
(Barcelona), R. Pigassou (França), M.A. Quéré
(França), C. Thomas (França) i A. Vilaplana (Barcelona).
Publicà la majoria dels seus articles als Archivos de la Sociedad
Española de Oftalmología
(7,8,13,15) i a l'Acta Estrabológica (4,5,9-12,14), encara
que també va publicar en altres revistes (2,3,6). A Madrid
era molt apreciat per les seves conferències, sempre didàctiques.
Encara que fonamentalment la seva vida fou l'estudi i l'atenció
al malalt, era un amant de la natura. Els caps de setmana solia disfrutar
de la tranquil·litat familiar a Granera.
L'última conferència científica que va donar
fou un curs -Actualización en estrabología- al LXII
Congreso de la Sociedad Española de Oftalmología el
setembre del 1986 a petició del catedràtic d'oftalmologia
de la Universitat de Barcelona, el professor Pita Salorio. Després,
anava als congressos d'observador i gaudia de les nostres conferències
com si fossin seves. Les últimes conferències a la comunitat
científica tingueren lloc el dia 7 d'octubre d'enguany i foren
les necrològiques del doctor Ramon Monmany i Magnet, el seu
primer mestre, i del doctor Salvador Rubió i Carlos, fill de
qui fou el seu director i mestre a Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau en els seus anys joves. Sobre Ramon Monmany, el dia 10 d'octubre
de 1998, publicà al Diari de Sabadell un resum de la vida de
qui fou el seu "amic i mestre".
Acompanyat en tot moment pels seus fills i la seva muller, va deixar
definitivament de patir el passat dial 2 de novembre a les 11 de la
nit.
Mentre cercava dins el seu despatx els documents per fer aquest petit
resum de la seva vida, vaig llegir a la portada d'una carpeta on guardava
els seus articles publicats una frase que havia escrit no feia massa
temps: "Si vols conservar-te jove, no paris".
Bibliografia
1.
Vilaplana A. Prismas en la rehabilitación macular. Universitat
Autònoma de Barcelona. Thesis D, 1974.
2. Casanovas J, Rubió S, Vilaplana A. Tuberculoma solitario
de la papila. Anales de medicina 1958;XLIV(3):1-8.
3. Vilaplana A. Conceptos actuales en la ambliopía estrábica.
Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo 1969;XXIX(1):37-48.
4. Vilaplana A. Catarata congénita y estrabismo. Acta estrabológica
1973;I:83-92.
5. Vilaplana A. Prismas en la rehabilitación macular. Acta
estrabológica. 1974;ll(1):139-50.
6. Vilaplana A. Cirugía de las vías lagrimales. Oftalmología
Anual. Barcelona: Elicien-Jims. 1974;1:15-20.
7. Vilaplana A. Prismas en la rehabilitación macular. Arch
Soc Esp Oftal 1975;35(4):383-404.
8. Vilaplana A. Similitud de comportamiento entre el prisma inverso
y el prisma hipercorrector en el tratamiento de la ambliopía.
Arch Soc Esp Oftal 1977;37(12):1159-66.
9. Vilaplana A. Nuestro comportamiento en el estrabismo residual postquirúrgico.
Acta estrabalógica 1977;V:95-116.
10. Vilaplana A. Estrabismo postvacuna oral antipoIio. Acta estrabológica
1978;Vl:123-8.
11. Vilaplana A. Métodos oclusivos en el tratamiento de la
ambliopía. Acta estrabológica. 1979;Vll:45-58.
12. Vilaplana A, Solans T. La ambliopía en el síndrome
de Down. Acta estrabológica 1980;VllI:89-101.
13. Vilaplana A, Vilaplana Blanch A, Vilaplana D. Prótesis
ocular móvil en la enucleación con inserción
de toda la musculatura extrínseca. Arch Soc Esp Oftal 1982;XLII(6):686-92.
14. Vilaplana A, Solans T, Costa A, Vilaplana Blanch A, Vilaplana
D. Pseudoparálisis de la elevación. Acta estrabológica
1982:131-6.
15. Vilaplana A, Gomis N, Vilaplana Blanch D, Vilaplana Blanch A.
Fornixrinostomia con PTFE Expandido.
Arch Soc Esp Oftal 1985;48:235-40.
|
