|
Introducció
Annals
d'Oftalmologia va ser creada I'any 1991 sota la direcció del
Dr. M. Quintana (1). El consell de redacció, el constituïen
els doctors J. García-Arumí, D. Andreu, C. Ceriol, A.
Adán i F. Duch i Mestres. Era l'òrgan de l'Associació
d'Oftalmologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques
de Catalunya i Balears. De llavors ençà hi ha hagut
molts canvis. Les bones relacions existents entre el director el Dr.
Víctor Menezo, de Castelló (2), van fer que es convertís
en l'òrgan d'expressió de les societats d'oftalmologia
de les tres comunitats amb una base històrica, geogràfica
i cultural compartida -Catalunya, Balears i València-, car,
com és sabut, la nostra Societat ha estat sempre tan balear
com catalana, ja que les Illes Balears formen part de l'Acadèmia
de Ciències Mèdiques des de la seva fundació.
D'altra banda, la renovació dels càrrecs de la revista,
tal com indiquen els seus estatuts (3), ha contribuït al fet
que fos dinàmica i democràtica.
Aquest treball pretén analitzar principalment l'impacte d'aquesta
publicació dins la nostra comunitat oftalmològica des
del 1991 fins a l'actualitat.
Material i mètodes
Per a la realització d'aquest recull s'ha revisat tots els
números d'Annals d'Oftalmologia publicats des del primer mes,
l'abril del 1991, fins al març del 1998.
Com a variables, s'han valorat els diferents centres, els autors,
els temes tractats, les diferents seccions de què consta la
revista i la llengua emprada. També s'ha tingut en compte l'any,
per estudiar si l'impacte era creixent o decreixent. S'han desestimat
els coautors.
S'han valorat individualment tots els centres, ja fossin de caràcter
públic o privat, que pertanyessin a Catalunya, a València
i a les Balears. Els altres centres participants s'han dividit en
dos grups, un pera la resta de l'estat espanyol i l'altre per a centres
de l'estranger. També s'ha creat un grup en què han
participat els metges amb caràcter particular i en què
no consta la institució que els representa.
Els temes tractats s'han classificat per biografia, còrnia
i conjuntiva, cristal·lí, estrabisme, glaucoma, neurooftalmologia,
òrbita i annexes, retina, úvea i un grup heterogeni
que hem anomenat "miscel·lània".
Les seccions són les que habitualment empra la revista. Enumerades
per ordre alfabètic, consta de cartes al director, casos clínics,
ciències bàsiques, comunicacions lliures, editorial
(només s'ha valorat quan ha tingut caràcter medicocientífic,
no informatiu), foto diagnòstica, història, notícies
de I'Acadèmia, novetats bibliogràfiques, opinió
sol·licitada, patologia ocular, protocols i tema de revisió.
Com que la participació en les cartes al director, l'editorial
(científic) i les novetats bibliogràfiques ha estat
baixa, s'han agrupat sota miscel·lània.
S'han valorat també les Ilengues oficials que s'utilitzen a
les comunitats de Catalunya, Balears i València.
Resultats
El
total de publicacions és de 29 números aplegats en 8
volums.
Hi han participat 164 autors amb 258 comunicacions. 42 institucions
hi han pres part. A més, tal com hem assenyalat, hem creat
tres grups heterogenis que comprenen els particulars, la resta de
l'estat espanyol i l'estranger, on les institucions no són
especificades individualment.
Els tres centres que més hi han participat han estat, en primer
lloc, l'Hospital Prínceps d'Espanya de Bellvitge, amb 50 comunicacions,
que representen un 19,3% del total de comunicacions de la revista;
en segon lloc, l'lnstitut Universitari Barraquer amb 25 (9,6%), i
en tercer lloc, l'Hospital Universitari La Fe de València,
amb 24 (9,3%). En la Taula 1 hi ha representades les diferents institucions
que han publicat 3 o més comunicacions.
Cal assenyalar que la suma dels grups heterogenis dóna un total
de 61 comunicacions: 26 (10,07%) de particulars, 23 (8,9%) de la resta
de l'estat i 12 (4,6%) de l'estranger.
Els tres metges que més hi han participat han estat els doctors
A. Arruga amb 11 (4,2%), J. Cano, amb 9 (3,4%), i M. Quintana, amb
9 (3,4%). A la Taula 2 hi ha representats els autors que han presentat
3 o més comunicacions. La Junta Directiva s'ha valorat com
un autor independent i hi ha participat un total de 7 vegades (2,7%).
Els temes tractats són representats a la Taula 3. Entre ells
destaca la retina, amb un total de 53 (20%). L'estrabisme és
el que ofereix un nombre més baix de participació, amb
6 comunicacions (2,3%).
La secció més utilitzada pels diferents autors ha estat
la de comunicacions lliures, amb 75 (29,07%). La segueix, però
amb un nombre molt més baix, la de casos clínics, amb
41 (15,89%). Les diferents seccions són especificades a la
Taula 4.
El nombre d'articles per any és esquematitzat a la Taula 5.
El fet que l'any 1998 només constin 10 articles es deu al fet
que només hem valorat el primer número, corresponent
al mes de març.
Hem valorat també els diferents ternes que han tractat les
institucions participants amb 10 comunicacions o més. Així,
l'Hospital Prínceps d'Espanya ha treballat fonamentalment,
per igual nombre, un total de 9 temes de còrnia-conjuntiva
i d'òrbita-annexos. L'institut Universitari Barraquer ha treballat
sobretot la retina, amb 9 articles. La Fe de València ha tractat
fonamentalment temes de còrnia-conjuntiva i d'òrbita-annexos
en un total de 7. L'Hospital Clínic sobresurt en el tema de
l'úvea en 3. L'Hospital de la Vall d'Hebron ha treballat fonamentalment
la retina en 7. L'Hospital de Sant Pau no ha demostrat predilecció
per cap tema.
Per valorar la polaritat i l'interès particular dels diferents
metges dins les nstitucions hem estudiat els qui més hi han
participat a tall individual d'aquells centres que tenen també
10 o més comunicacions (Taula 4).
La llengua més emprada en la redacció dels articles
ha estat la castellana, amb un total de 232 (89,9%), i en segon lloc,
la catalana, amb 26 (10,0%).
Taula
1. Institucions
Taula
2. Autors
Taula
3. Temes tractats
Taula
4. Seccions
Discussió
S'ha
de felicitar la puntualitat que ha caracteritzat fins ara la revista.
No ha mancat a la cita cap dels 29 números dels 8 volums, encara
que darrerament s'han de fer molts esforços per mantenir la
bona qualitat dels articles publicats, ja que el nombre de persones
interessades en la publicació dels seus treballs a la revista
ha baixat considerablement.
El fet que hi hagin participat un nombre de 164 autors, sense tenir
en compte els coautors, i 42 institucions, palesa que és una
revista plural.
L'Hospital Prínceps d'Espanya de Bellvitge s'ha de guardonar
amb la medalla d'or a l'esforç realitzat: les seves publicacions
dupliquen les del seu immediat seguidor. Recordem, però, que
qui fou director de la revista és el director del Departament
d'Oftalmologia d'aquest Hospital. Tot i així, això no
hauria de treure mèrit sinó ser una felicitació
per a qui ha estat el motor d'aquesta difícil tasca.
L'lnstitut Universitari Barraquer també ha de rebre la nostra
felicitació, ja que ocupa un honrós segon lloc, i més
si tenim en compte, primer, que és un centre privat i, segon,
que la institució i els seus col·laboradors publiquen
tres revistes pròpies. L'Hospital Universitari La Fe també
s'ha de guardonar, en especial el Dr. J. Cano, car ha estat l'autor
de 9 de les 24 comunicacions d'aquest hospital.
Quant a autors, el Dr. A. Arruga ha estat qui més ha publicat,
mérit rmés important encara si es té en compte
que és un autor no vinculat a cap centre hospitalari.
La retina ha estat el tema més tractat en els articles, probablement
perquè és una matèria rnultidisciplinària.
Però això no ha de restar importància als qui
s'ocupen de la retina en els centres hospitalaris, perquè al
cap i a la fi han estat els qui s'han preocupat que això hagi
estat possible.
Es important que la secció més utilitzada hagi estat
la de comunicacions lliures; això és una mostra clara
que és una revista viva. Els casos clínics i els temes
de revisió també han tingut un paper important. Un altre
fet interessant és l'alta participació en temes d'història,
en comparació amb altres revistes de caràcter nacional,
cosa que ens ha d'enorgullir per allò que "qui perd els
orígens perd la identitat".
També s'han valorat els temes i els autors en què cada
institució ha treballat més. No faré cap comentari
respecte a això, perquè crec que, tot i que és
un estudi molt interessant, ha de ser el cap de cada institució
qui valori el perquè d'aquestes polaritats.
Com a comentari global de la revista, hem de recordar el seu primer
editorial (1); segons que s'hi deia, aquesta pretenia, com a finalitats
primordials, divulgar el contingut de les reunions de la nostra Societat,
ajudar als treballs de recerca i publicar treballs originals. Això
s'ha anat complint parcialment.
En l'actualitat hi ha una manca greu de participació dels conferenciants
en la publicació de la revista; d'aquest fet probablement n'és
responsable la benevolència de 'última Junta de la nostra
Societat, de la qual jo mateix era vocal. Probablement la solució
seria la no acceptació dels diferents treballs a les reunions
si aquests no es presenten abans per escrit segons les normes de publicació
d'Annals. Això elevaria el nivell de la nostra revista, al
mateix temps, el de les diferents comunicacions. D'aquesta manera
es continuaria complint el primer punt fonamental de divulgar el contingut
de les reunions.
Quant a l'ajut als treballs de recerca i les tesis doctorals, és
competència exclusiva de la Junta de la Societat i els vocals
serveixen d'enllaç per a la seva publicació, la qual
cosa ja s'ha dut a terme.
Ens hem de felicitar de la gran participació, tant d'autors
com d'institucions, en l'elaboració de treballs originals.
Aquest és l'orgull principal de la nostra revista. Aquest fet
es deu fonamentalment a la participació de tots nosaltres,
però no oblidem que el Consell de Redacció és
la màquina que mou aquesta gran participació. Sense
el seu esforç diari i l'interés permanent dels seus
membres, de ben segur que aquest no hauria estat el resultat que heu
pogut apreciar en aquesta publicació. El Dr. Quintana, en el
seu editorial de comiat com a director, i després de fer un
repàs històric a les revistes d'oftalmologia de Catalunya,
deia: "Fóra molt trist que la nostra revista, com les
seves predecessores, no pogués continuar"(4).
Recordem petits fragments dels tres últims editorials redactats
per membres de la Junta per obtenir material de publicació
per a la continuïtat de la nostra revista: 1. "...que s'exigís
a tots els conferenciants de la nostra reunió anual de desembre
la presentació escrita del seu treball un mes abans de la seva
celebració" (5). 2. "...aquells que vulguin presentar
treballs a la reunió anual hauran d 'enviar-los degudament
estructurats, segons les normes de publicació, a la Junta Directiva..."
(6). 3. "La Junta recorda a tots els qui desitgin participar
en el proper Congrés que rebrem de ben grat les comunicacions
per escrit que segueixin les normes de publicació d'Annals
d'Oftalmologia (...) És gràcies al treball conjunt de
tots vosaltres, els qui redacteu els articles, i nostre, a l'hora
de seleccionar-los, que podem fer que la nostra Societat estigui orgullosa
de la seva revista" (7).
Per finalitzar, cal comentar que ha estat un fet molt trist veure
que la llengua catalana, la nostra llengua, tan sols s'usa en un 10%
dels articles, i més si tenim en compte que aquets han estat
principalment notícies de I'Acadèmia. Per això,
vull recordar les paraules del President de l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i Balears, el Dr. Joaquim Ramis: "La
llengua és un dels elements més importants dels constituents
materials d'una nació, i no sols un element d'identitat, sinó
també una manera de comunicar idees i sentiments. La nostra
llengua té les mateixes possibilitats que qualsevol altra per
expressar-se científicament, i el fet que regularment rebem
els Annals de Medicina ens ajudarà a normalitzar i millorar
el nostre lèxic".
Taula
5. Articles per any
Taula
6
Conclusions
La nostra revista Annals d'Oftalmologia representa un mitjà
de comunicació plural que cal mantenir mitjançant l'esforç
de tots.
La gran majoria d'oftalmòlegs no considera la llengua catalana
com un idioma adient per al treball científic.
Bibliografia
1.
Editorial. Ann Oftalmol 1991;1(1):4-5.
2. Editorial. Ann Oftalmol 1994;4(1):4.
3. Estatuts. Ann Oftalmol 1994;4(1):5.
4. Quintana M. Editorial. Ann Oftalmol 1997;7(2):4-5.
5. Duch F. Editorial. Ann Oftalmol 1997;7(3):5.
6. Editorial. Ann Oftalmol 1998;8(1):4-5.
7. Vilaplana D. Editorial. Ann Oftalmol 1998;8(2):4-5.
8. Ramis J. El perquè d'Annals de Medicina. Ann Med 1998;82(1):1-2.
|
